Història del centre

Isabel Peñarrubia i Marquès

BREU HISTÒRIA DEL CEPA SON CANALS

L’Església de Mallorca, dins del marc del govern laïcista de Canalejas (llei del “candado”), féu una campanya per contrarestar l’extensió de l’obrerisme i del republicanisme lliurepensador i mobilitzà les dames benestants perquè fessin apostolat a les barriades palmesanes i arribessin a les nines i joves obreres sense escolaritzar. Al barri obrer dels Hostalets s’obrí un centre femení que es deia Centre social-educatiu dels Hostalets, adoptant aviat el nom d’Escola Dominical Sagrada Família, que com estava baix aquesta advocació la façana de l’escola fou decorada amb un medalló amb un relleu de la Sagrada Família. L’any 1912 unes 20 senyores feien classes, per torns, a unes 160 nines i joves de 4 a 20 anys i que s’agrupaven en diferents aules des del nivell de parvulari fins a tall i confecció¹. L’edifici tenia una façana en estil modernista molt d’acord amb l’èxit que la variant popular del modernisme havia tingut en les noves construccions del barri.

A la postguerra el centre tingué diferents usos ja que els primers anys 50 continuà dins l’òrbita de l’Església com a centre instructiu i recreatiu per a nins pobres, sota els auspicis del Patronat Obrer. El que actualment és l’aula taller era un teatre a on un grup d’aficionats de la barriada escenificaven comèdies en català. De l’etapa anterior restà una capella a on es celebraven misses i actes religiosos durant el temps que fou escola pública.

L’any 1958 seria un col.legi públic anomenat Col.legi Pare Vives² i va comptar amb menjador gratuït. Aquest fou l’obra del Pare Ventura³ que feia dur el menjar per als nins més pobres des del Patronat Obrer, a on encara funcionava una cuina econòmica per a pobres.

El 1953 en el marc de la guerra freda es signaren els acords bilaterals amb els EUA que a canvi de la instal·lació de bases militars donaren un important ajut econòmic al règim franquista. Com a materialització d’aquest ajut i entre d’altres prestacions, els mestres repartien a totes les escoles un got de llet en pols nord-americana i a la nostra escola durant els matins els nins se’l prenien per a berenar. A l’escola els matins dels dissabtes un grup de seminaristes impartia catequesi als nins del barri.⁴

Finalment, l’any 86 l’escola passà a ser un centre d’ensenyament d’adults, el primer de Balears i per això es digué Centre d’Adults Balears. El centre d’ensenyament ha continuat amb aquesta tasca fins als nostres dies però dient-se CEPA Son Canals. Prenia el nom del barri a on nasqué i que al seu torn ja s’anomenava Son Canals perquè tenia el seu origen en la possessió homònima que s’establí i parcel.là al segle XIX.

Com a curiositat l’equip de futbol Balears Futbol Club (producte de la fusió, el novembre de 1920, del Mecànic F.C. i del Mallorca F.C.) a partir del 1923 tenia el seu camp a Son Canals, aferrat a l’edifici escolar i el va mantenir fins a 1960. El camp de futbol estava situat entre els carrers Cardenal Despuig, del Safareig i Isidor Antillon, actualment només en queda un tros sense construir, convertit en un aparcament de cotxes⁵. El Balears Futbol Club l’any 42 es fusionà amb l’Athlètic Futbol Club i formà el Club Esportiu Athlètic de Balears.

1 Pere Fullana a El moviment catòlic a Mallorca (1875-1912),Abadia de Montserrat, Barcelona 1994, p. p. 457-458.

2El jesuïta Pare Guillem Vives Roger (Pollença 1866-1935) fou el fundador el 1907 del Patronat Obrer de Sant Josep i l'escola portà el seu nom com a prova de l'especial relació que mantingué durant aquells anys amb el Patronat. Des del 1907 funcionava una cuina econòmica per a pobres. Veure Gran Enciclopèdia de Mallorca tom 13, p. 19 i tom 18, p. 221.

3El jesuïta Pare Enric Ventura Noceda (Barcelona 1906- Gandia 1981), va ser des del 1943 i durant molts d'anys el director del Patronat Obrer. Veure Gran Enciclopèdia de Mallorca tom 18, p. 70.

4Aquesta informació me l'ha proporcionada Bartomeu Cabot bibliotecari del CEPA Son Canals que de nin fou alumne de l'escola.
5Antoni Salas Fuster Palma ahir, Palma avui, Editorial Moll, Palma 2008, p. p. 366-367.